Mirades




L’única cosa que romandrà
És el raig que tiba molt endins.
Són els dies que s’en van d’hora
I que duent als ocellets a un altra terra.
L’aire, el vent, les velles passions

Tornen com immigrants amb bona sort,
Són sempre com un antull
Amb futur de nadó
I el nadó que passarà per les mans
De’n Herodes.

Sí, les mirades i el silenci pel mig
Es transformen en un mur per jugar jai alai
I a la cesta la pilota
I a la cesta l’amor
Que va, torna i començar i continua.

Serà, llavors, que del silenci
Neix una complicitat que enlluerna.
Les paraules sempre tornen
I complicades com els significats
Canvien i amb una metamorfosis
De l’estil de’n Kafka
Pasem d’ésser uns desconeguts
A mollar-nos de’ansia a Montjuïc.

Sí, aquestes mirades i la prohibició
De que siguin úniques
Que ningú més les tingui
Que siguem amos i posseidors de tot
I del tot,
Preferim tenir-lo tot i quedar-nos sense
Que tenir parts i sempre tenir.

Així he vist com guaites,
Jo et guaito
I sense saber, potser si fossim
Prou humans
Hi tornariem a gaudir
Per un segon del que tenim
o tan debó pensem que tenim
a dins i de vegades quan la mirada tendre
hi torna a dins
podem un altre cop
compartir.

One Second, The Second



It was minimize by the time lived
None of us could reach it.
There it was around us,
It was a step further,
The next step of blooming,
Exploiting or even more,
Being the same soul.

I have seen so many of them
With different colours, hairs, lips,
And always there is something
That makes them go away.

The flush of this sins
Forbidding what has to be done.

It was one second,
The second fall in love,
To be as one,
To share together this life.

For a second,
I believe that it could happen,
And we lost it.

Body Change




Ages following steps are not that much,
Now, everything seems like the dawn
With joy and the feeling of emptyness.

There, where the moments were not better,
But it seems to.

None have planned to be here,
Indeed, it feels like a hangover
With no reason.

Newton has come to us,
The earth ask what belongs to her,
And finally we have to choose
Something without choices
Because a long ago we lost them.

Now, it is the moment to continue.
Let the flesh become dust.
Live with that,
Because from now on
Is what you have paid for.

Coses per dir (família estesa)


La poesia es de qui la necessita. El Carter de Neruda. Antonio Skarmeta.
Pels amics que cauen i amb qui ens en-sortim: Su, Marta, Marcel, Xavi i els que manquin.


No cal que la sang plogui
Entre les mateixes arrels,
Les diferències son les millors miralls
Per trobar a cada raig
Un segon per pensar en nosaltres.

Les plomes s’han caigut,
El vol sembla impossible
I un se’n adona de quan real és,
De cóm de sol es pot estar,
De que, si un no te més
El millor al menys és tenir-nos
Tan sigui un segon,
Una tarda de silencis,
Pel·lícules que podrien no existir,
Però que ara, al passar el temps
Ens adonem que s’han fet l’ancora
Per recordar els moments indesitjables
Per ningú.

Quanta pressa ha tingut el món
I saber que s’acaba lent,
De mica en mica.

Hem fet la sortida dels 100 metres
I al arribar-hi ens en adonem que res,
Que la velocitat no ens ha servit per res,
O millor dit, ens ha ajudat
A arribar-hi sols.

Ara estem junts mirant
El que ningú no vol mirar
Les tristors compartides,
Els dies junts
I aquesta historia que la hem feta
Amb temps, a poc a poc,
I sobre tot, assabenten-nos
Que estem junts,
L’única forma d’estar
Amb la família estesa.