Fiebre de TV

De Zapotitlán

Entre las nubes y la lluvia
Existe una diferencia abismal,
No hay tormenta sin gaviotas volando.
Qué dirán los patos cuando disparan
Y las escopetas corren.

Fiebre hay en el mundo,
Ése que sale de un cable,
Miramos un día
Y el tercer mundo parece quinto.

No hay nada quinto,
Todo es maleable,
Esa parte escondida del alma,
El pensamiento transcurrido en gota,
Recae lentamente en mal.

Usa tus armas
Que un buen día no habrá
A quién dispares.

Ciudad de los silencios compartidos

Barcelona, Catalunya. 2009

Entre el cielo azul de la ciudad
Las gaviotas anuncian la lluvia.
Miro hacia adentro,
Siento y digo simplemente:
- Aquí ya llegó el huracán.
Movimiento,
Llamadas,
Las personas desde un televisor
Miran,
- Esto me pasa a mí.

Lo que ellos ven al cambiar de canal
Es mi historia,
Pasando de analógico a TDT.

No hay nadie al encender un cigarro,
No hay tantas cosas,
Pero ha empezado a llover.
Las calles de aquí se inundan
Con las lágrimas de una persona.
Por eso aquí la gente no llora,
Porque el mar nos habría llevado
Hacia él,
Y nunca jamás,
Habría amor en esta ciudad.

Mi primer día sin ti ha pasado
Pero tú seguirás en cada paso
Inundando el mar de silencios compartidos.

Pau i Flors

México DF. 2009

Avui s’atura el temps
És primavera i sento fred
D’un cor que se enlaira
Deixant enrere un història,
Una guerra i molts hiverns.

Cerca la pau
Dintre d’una primavera
Que comença de nova compte,
Amb mancances i sol.
Sí, “Plou i fa sol”.

Es ara el moment del inici
Un amor etern
Emmascarat de dies vells.

Aquesta flor és per a tu
Que te’n vas per donar-nos pau:
Pau i Flors
En aquesta primavera
Amb mancances i errors
Fugides i nous segons
Plegats a nosaltres
Com s’afegeix un amor
Al record d’una foto
Aquest amor,
Aquesta foto.

Tocat del Bolet

Barcelona, Catalunya. 2009

Tocat del Bolet

Les idees no romandran

Perquè una boira i un àpat

Farà dels somnis 

Un llarg mal de cap,

Malaltia de tramuntana.

No és pas verinós

Un bolet que et porta lluny,

Ençà a on no hi ha més llum
Un dia es mastega a un altre,
Arrossegant entre l’aire
Els somnis,
Les histories creades
Per un segon boig
I un bolet rar.

Hi ha bolets que semblen
Granotes
Porten odis
I condueixen elefants.

Hi ha somnis terribles,
Sense arribar a ser’hi
Malson,
Només son malparits.

Si mires l’alegria d’uns,
Trobes la tristor dels altres.
Es a dir
Qualsevol peça d’escac que moguis
Porta capicua.

Anades i tornades des de aquí
Fins aquí,
Perquè no cal una gran moguda
Per esquitxar-nos-

Aquest bolet que em menjo
M’ha tocat,
Aclarit
Fent-nos mal.

Avui mateix,
Estic pensant en anells,
Fils de histories que es trenquen
I sobre tot,
Aquest sentiment lleuger
Que sento com pesa
Dins de l’ànima,
A la meitat del cor
Arrossegat per un esmà
Nou i fluix
Com un bolet mastegat
Que ens toca,
I al tocar-nos
Ens deixa de nova compte
A un lloc
O no saben si és el nostre,
Al·lucinació.