Quaranta

Als costats la gent tremola
Amb monstres fets de nombres
I històries fetes de boira.

Un dia despertes,
Obres el cor i el deixes
Surtir d’aquell racó,
Ell s’hi troba,
Pensa què tot fins ara
És com l’havia viscut.

Llavors l’alè d’un món
Nou vessa l’energia continguda,
Sap que tot ha canviat,
Res no serà mai igual.

Ells llums es diesen olorar
En un vespre intens
De foc i bassals de cel.

Avui se’n adona.

No oblidarà pas
El moment que ara és part
Dels segons i l’eternitat
Llunyana del seu batiscafo.

Aquesta pell
Tremola de fam
Com si un petit tros d’ell
Tingués a la mà un raig de núvol
I estigués a punt de sortir
La fura a veure la dama de nit,
Només per demanar-li consell
Sobre les rodes d’aquest món estrany
On es trobava
I al que mai més vol tornar.

Ara la finestra és oberta,
La porta la mira
Abans de que digui fins después,
Saben és clar que mai més
Hi tornarà.

Hi ha cançons dels àngels
De les que ningú s’oblida.
Aquestes sempre romandràn
Com ho fa la sorra
A la bora del mar.

Confidence Objective

This morning I have a doubt
About my believes,
What was the truth?
The lie?

Finally, I get up from there
Runaway from that thought,
Stop the ice
Don’t give up to the last memoir,
Life goes with or without us
So now, it is time for the prison break.

Any map will take you from there to me,
There is no dream now,
Just reality,
The past ashes flying
To let us know how it was,
To give us no oblivion
Of where does we come from,
Where we aren’t going anymore.

Run, please run,
Believe in this time together,
And yes,
To get there we have a flight,
A never-ending one,
So don’t give up,
Life keeps going
And we are just passengers
Would you share your seat with me?
This is the time
To choose,
To make it happen once.

Sostingut

I llavors un to haurà de fer
Mig pas endavant,
Es farà un de nou
Entre la reinvenció i el temps
Que li pertoca assolir-se.

Farem d’aquesta música
L’alè que ens transformi
De la pluja llunyana
A la tormenta propera
Conviscuda.

Temps selvàtic on els àngels miulen,
Els somnis barden
I nosaltres ens diem les coses
Com són en aquest món:
Avui som els que importen,
Demà som els que esperem ser-hi,
I ahir,
Ahir,
És una cosa a on podem tornar
Tanquen els ulls
I recordant-nos
Pell,
Ossos,
Llavis.

No s’ha de veure bemols,
Hem d’estar sempre sostinguts
Dintre del pentagrama de la vida.
La nostra música i el nostre só.

Aquesta cançó tan nova,
Ens deixarà un directe
Que no arribarà pas a l’oblid
Perquè mentre estigui escrit
Dins d’un sentiment
El cant serà nostre,
Gaudir-ho és la nostre vida,
Tenir-lo un bon concert
I pair-lo, la veritable forma de viure.