Res no és pitjor per la ment
Que el no tenir en què pensar,
Les mateixes rodes,
Idees,
Llàgrimes.
No n’hem passat massa
I el sol em crema,
La necessitat de trobar-me
Un espai buit per omplir,
Un segon humid per assecar,
Un somni que em deixi dormir.
Dintre d’un somni
Hi ha l’excitació de la feina feta,
Els tressors que es troben
Al arc de Sant Marti
Són aquells que viuen per sempre.
He tocat el foc sense intenció,
El mag dolent s’ha apropat
Plé de solitud,
Amb les torxes volant entre bruixes
I els unicornis esmolats
Que a ningú li importen.
La gent es mou,
Visita, fa història
I a la meva nit l’espera és
Interminable.
0 comentarios:
Publicar un comentario